Vés al contingut
- És objectiu primordial aconseguir una educació pública, gratuïta, laica, equitativa, inclusiva, integral, amb igualtat de gènere i d’oportunitats i, per respecte al nostre poble, en català. La seva missió principal és formar ciutadanes i ciutadans del món que viuen en una terra concreta que és Mallorca (… que són les Illes Balears).
- L’educació forma part essencial de la nostra vida perquè ens fa créixer i ens dóna sentit crític com a persones i com a societat. És urgent la constant formació en valors personals i de tota la nostra societat. Hem de construir sense dilació una societat cada dia més humana, universal, solidària i respectuosa amb les persones i el medi ambient. Aquesta és el fonament ètic de tota actuació.
- Les persones —i no el guany econòmic— han de ser sempre el centre de tota educació formal i no formal. Per tant, l’educació ha d’arribar a tots els àmbits: infància, joventut, gent gran i tota la ciutadania.
- L’educació de la ciutadania ha d’anar més enllà de la institució escolar i de la comunitat educativa. Cal que s’hi integrin tots els medis de comunicació, els quals tenen gran responsabilitat en el pensament i progrés de la gent.
- La cura i educació de la infància, la joventut, la gent gran i de tota la ciutadania també és responsabilitat dels ajuntaments i entitats ciutadanes, entitats socials i del tercer sector (empreses d’inserció, discapacitats, voluntariat…).
- Cal un treball conjunt entre conselleries (Educació, Sanitat, Benestar Social…), municipis i conjunt d’entitats (ciutadanes, socials, tercer sector).
- S’han de destinar tots els recursos i pressupost necessari per aconseguir una educació pública de qualitat.
- És imprescindible incloure l’emergència climàtica i ambiental en el sistema educatiu. La crisi ambiental del moment ha de ser present a l’aula, d’acord amb la demanda dels moviments ecologistes de no amagar la veritat sobre aquestes amenaces. La qüestió ha de ser tractada de manera transversal: no és un contingut circumscrit a les àrees “de ciències”. Cal parlar-ne de manera adequada a cada etapa educativa, i posant l’èmfasi en les alternatives. Cal també fer entendre el lligam entre les dinàmiques globals i les locals
- La millor manera de fer present l’emergència ambiental a l’escola és incorporar una competència ecosocial, que no deslligui els aspectes purament científics de la crisi de les seves implicacions socials i econòmiques. Cal partir de la idea que el planeta és finit i que s’han de repartir els recursos disponibles de manera justa entre els pobles i entre les generacions.
- Fer de l’escola una eina per a una societat més justa ha de començar per la democratització dels centres: la participació de tota la comunitat educativa en la definició del que vol fer cada centre és el millor aprenentatge per a la democràcia.
- S’ha de millorar molt la gestió ambiental dels centres educatius de tots els nivells, amb un nou impuls als de programes d’aspectes com estalvi energètic, estalvi d’aigua, minimització de residus, eliminació de plàstics, solarització, etc. Hi han de col·laborar les administracions ambiental i educativa.
- Cal un programa massiu de formació del professorat en matèria d’emergència ambiental i climàtica, que inclogui tant formació en els aspectes científics com en les seves implicacions socials. Aquesta formació també ha de proporcionar al professorat recursos metodològics sobre com portar la qüestió a l’aula.