- Reenfocar la política econòmica cap a sectors productius dirigits a garantir la reproducció de la vida, a l’economia de les cures, a la recuperació de sobiranies (alimentària, energètica, econòmica) i a la resiliència, que generin llocs de treball remunerat en condicions sociolaborals dignes, amb criteris d’economia ecològica, social i solidària, i garantint l’equitat de gènere:
- Impulsar com a nínxol d’ocupació l’economia de la cura. Visibilitzar i reconèixer econòmica i socialment el treball de cures (en l’àmbit sanitari, domèstic, de neteja…)
- Invertir en la producció agrària ecològica, en la recuperació estratègica de sòl fèrtil i la pesca artesanal en front de la pesca d’arrossegament com a objectius estratègics cap a l’assoliment d’un major grau d’autoabastiment i, en definitiva, de sobirania alimentària. És imprescindible desenvolupar polítiques per al suport a les famílies pageses, que mantenen finques de policultiu amb ramaderia extensiva, així com la regeneració d’infraestructures agràries d’escala local i cooperatives, tan malmeses en els darrers anys.
- Promoure l’autosuficiència i la sobirania energètica incentivant l’autoconsum.
- Promoure l’economia i les activitats vinculades a la reparació i la reutilització de productes i materials, així com les activitats laborals relacionades amb les energies renovables.
- Promoure la rehabilitació d’edificis i espais urbans, per optimitzar el seu metabolisme, i utilitzar el que ja està construït, enlloc de incentivar la construcció nova.
- Impulsar la reorientació del sector de la construcció i empreses auxiliars cap a la rehabilitació d’edificis per garantir el dret a l’habitatge , impulsar l’eficiència energètica del parc construït i donar resposta a l’emergència climàtica i ambiental.
- Promoure la circularitat dels sistemes i dels materials, lliures de tòxics, que garanteixi el subministrament de recursos -matèries primeres secundàries- segurs i a llarg termini dins el propi territori
- Arrelar l’economia al territori, relocalitzant, simplificant i escurçant els circuits econòmics. Major inversió pública en la reactivació/creació d’activitats empresarials i de cooperatives vinculades a la producció neta, l’ecodisseny, l’artesania, tèxtil, la manufactura de qualitat i la producció artística i cultural, enfocats a cobrir especialment i en allò possible la demanda interna i que tenguin un impacte social i ambiental positiu.
- La recuperació i conservació de la biodiversitat com a eix estratègic de futur. Fomentar i valoritzar la producció de bens i realització de serveis lligats a la protecció i aprofitament sostenible del medi natural, com a mitjà per a la creació d’economia local i lligada a la protecció.
- Promoure pactes locals per fomentar la diversificació econòmica, l’economia social i solidària i la producció i consum pel desenvolupament local a Mallorca.
- Una aposta clara i ferma per part de les administracions amb l’economia social i solidària, ja que és portadora dels valors que permetran un canvi del sistema econòmic. Cal desenvolupar polítiques clares d’impuls per donar continuat a les experiències actuals i engegar-ne de noves, com:
- noves línies d’ajudes específiques;
- dotació de fons de contingència per a garantir la seva continuïtat, posar a la seva disposició eines i mitjans d’assessorament, així com infraestructures en desús;
- generar experiències pilot de transformació del sector turístic (monopoli) a altres sectors;
- incentivar experiències on els propis treballadors siguin protagonistes, com per exemple fomentar el relleu d’empreses fallides a treballadors i donar suport a projectes i iniciatives comunitaris d’ajuda;
- desenvolupar la llei de contractació pública mol especialment en els aspectes de reserva de mercat i clàusules socials.
- Foment i ajudes per impulsar el moviment cooperatiu, per exemple subvencionant 100% el projecte si al final hi ha la creació d’una cooperativa i la generació d’al menys 2 llocs de feina.
- La implantació i generalització de la compra pública responsable amb paràmetres de proximitat.
- R+D+I bàsica i especialitzada, des d’òrgans públics i vinculats a la UIB, enfocada a la resiliència i la mitigació i adaptació a la crisi climàtica.
- Activar polítiques contra la tinença abusiva i especulativa d’actius immobiliaris. Polítiques actives contra la gentrificació turística dels barris, pobles i ciutats.
- No rescatar a grans empreses, sobretot les més contaminants o assentades en paradissos fiscals, amb doblers públics, ni permetre la privatització de serveis públics essencials. No es pot mercantilitzar la salut i benestar de les persones.
- Revisió de la fiscalitat, amb ajuts als sectors socials més vulnerables i la implicació activa i solidària de les grans empreses com una de les mesures per a la redistribució de la riquesa. Cal combatre totes les desigualtats creixents, plurals i interconnectades, com la fiscalitat, la precarietat, l’austericidi i el poder corporatiu.
- Exigir des de les institucions locals a l’Estat, que es revisi la normativa fiscal que permet la evasió fiscal i l’escassa tributació de les grans empreses i corporacions. Lluitar contra la evasió i la elusió fiscal com a manera de qüestionar l’acaparament dels recursos del planeta per una minoria.
- Desenvolupar una política fiscal verda finalista que gravi les activitats que fan un ús abusiu dels recursos naturals i del territori i que destini els diners recaptats a la seva conservació i protecció i no a la promoció i al rescat de les activitats generadores dels mals ambientals que pretén corregir.
- Activar mecanismes de control públic i social de les activitats econòmiques essencials o estratègiques
- Control públic de l’economia submergida i de la manca de compliment de les lleis per part de molts sector. Establir condicions i disposar dels mitjans humans i materials per dur-ne el control.
Categories
8 respostes a “Model econòmic”
Mesures ben necessàries per organitzar la nostra societat de manera més justa i respectuosa amb la Naturalesa i totes les persones. Important l’adhesió del màxim nombre d’entitats.
Si! ara toca fer una bona dinamització de la proposta inicial que pretén enriquir-se en un procés en evolució constant! Gràcies!
El punt 1e és importantíssim pel gran impacte econòmic que suposaria aturar la construcció a Balears. I és que ara per ara hi ha poca construcció que no consumeixi nou territori. Hi ha barris sencers de Palma que haurien de ser esbucats (salvant patrimoni arquitectònic singular) i refets, optimitzant densitats i entorn verd. Això barri darrera barri, especialment fora murades (Avingudes).
Es fa ressò de molta despesa pública que és bona com a idea constructiva però no oblidem que una bona gedriola pública ve d’una activitat privada sana i molt activa, que s’haurà d’afavorir.
Estaria millor gravar usos de recursos naturals o impactes mediambientals que no els beneficis empresarials. L’empresari ha de tenir un incentiu per posar en marxa una empresa. I sense ells i contra ells no es farà res.
En conjunt, la nova visió hauria de ser ortogonal a l’eix esquerra-dreta. Si està en el mateix eix, i escorat a una banda, fracassarà.
Crec molt important també destinar els doblers que s’inverteixen en infraestructures per créixer (aeroport, carreteres, desaladores, depuradores, etc…) a economia productiva de Km 0 que heu comentat. NO CRÉIXER MÉS, donant sortides econòmiques, és clar.
Força amb tot !!
Gràcies pel comentari! la idea és anar nodrint les propostes a partir del que totes i tots hi anem aportant, així que tendrem en compte aquesta visió. Gràcies!
En relació als punts 11 i 12, ho paga llegir el següent article de Joan Buades: https://www.elcritic.cat/opinio/joan-buades/imaginar-el-necessari-tres-prioritats-clau-per-al-99-55607
“L’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) va calcular l’any passat que 1,8 milions de llars vulnerables podrien gaudir d’un “salari suficient” (compatible amb mantenir una feina) d’almenys 430€ per adult i un complement de 100€ per infant. Això permetria reduir la pobresa severa prop d’un 60% amb un cost de no més de 3.500 milions d’euros anuals. Podem imaginar fàcilment que ara es duplicaran almenys aquestes llars vulnerables: per tant, el cost podria atènyer els 7.000 o 8.000 milions anuals a curt termini.
La prioritat hauria de ser la creació d’un “impost de solidaritat” a abonar per les empreses de l’IBEX-35
D’on haurien de sortir aquests diners? La prioritat hauria de ser la creació d’un “impost de solidaritat”, ni que fos temporal, a abonar per les empreses de l’IBEX-35, les que tenen més de 1.000 treballadors i treballadores i les que tenen presència en paradisos fiscals. Aquestes firmes són les que menys cotitzen per l’impost de societats (entre el 4 i el 9% efectiu de mitjana), que va recaptar poc més de 22.000 milions d’euros l’any 2019. L’Agencia Tributaria fa poc documentava que el frau via paradisos fiscals de les empreses espanyoles i catalanes amb més beneficis globals pot arribar a suposar que les més poderoses paguin un misèrrim 0,3% de tipus real en l’impost de societats. S’inspiraria en l’impost de solidaritat en vigor per a la ciutadania de l’antiga RFA per reconstruir l’economia alemanya arran de la reunificació. Fins i tot baixant simultàniament en el de societats uns quants punts a les petites i mitjanes empreses, un impost específic de solidaritat per a les grans empreses d’un 15% sobre resultat comptable permetria disposar del volum de liquidesa necessari. També seria interessant que es nodrís del 50% dels dividends de les energètiques, que el 2020 serà d’uns escandalosos 5.500 milions. A aquests diners hi hauríem d’afegir la cancel·lació o congelament dels 12.900 milions en nou armament que va decidir el primer govern Sánchez just arribar al poder, una despesa extra fins al 2030 que no sembla prioritària per a la majoria al carrer. “
Hola
Crec que es ben hora de decidir per noltros mateixos qué feim amb l’economia que generam.
Som comunitat mallorquina, independent de sa península ibèrica per la seva geografia, entre altres factors; devem autogestionar-nos econòmicament.
Fa massa anys q els nostres impostos no ens son retribuïts.
Sa dependencia estatal es ficticia dins un marc com el proposat en aquest manifest.
Crear moneda local es totalment legal. De fet, son els usuaris dels doblers que li donen el valor.
Trobar un factor de conversió adequat per fomentar l’us de la nova moneda es la clau per implementar-la a la societat.
—Post
Evidentment, crear una entitat social que faci de “banc públic” i fer fora totes les entitats bancaries que s’han enriquit amb interessos i altres activitats especuladores.
En termes de fiscalitat: http://www.fiscalitatjusta.cat/mesures-fiscals-urgents-per-al-rescat-social-en-la-crisi-de-la-covid-19/
Atenció: “moratoria a las grandes inversiones para priorizar los servicios esenciales, primando la movilidad no motorizada y el transporte público”
https://www.elsaltodiario.com/cambio-climatico/unai-pascual-manifiesto-euskal-herria-covid19-cientifico-debe-tomar-partido-es-nuestra-responsabilidad